Una de les raons per les quals, els últims anys, es reivindica amb força el retrogaming (és a dir, la recuperació de títols antics, preferentment de microordinadors) és la nostàlgia d'aquesta època primigènia. Però això també es deu al fet que s'han agrupat, entorn d'aquest moviment, una sèrie de programadors que han demostrat fins a quin punt es pot continuar traient partit de l'arquitectura de sistemes com ara MSX o Commodore. Això ha permès connectar-los a internet i fins i tot desenvolupar videojocs de nou encuny, però amb aroma clàssica. I aquest és l'ambient que es viurà a RUMSXPLORA 2024 el 6 de juliol, a les instal·lacions de Can Jaumandreu de la UOC (Barcelona).
Mirar al futur des del passat
L'acte principal d'aquesta edició de la jornada RUMSXPLORA serà la xerrada del britànic Jeff Minter, pioner en el desenvolupament de videojocs per a microordinadors a principis dels anys vuitanta. Amb la seva companyia, LlamaSoft, va desenvolupar, especialment per a Commodore, títols tan populars en el seu moment com Gridrunneri The Attack of the Mutant Camels. El director de programa del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs, Joan Arnedo, destaca sobre Minter que "és algú àmpliament reconegut en l'escena retro, i un dels pioners dels primers sistemes a Europa (i encara en actiu!), fins i tot amb un documental recent". "El fet que assisteixi a la jornada provoca una reacció tangible entre els entesos", afegeix Arnedo.
El programa també incorpora un altre convidat internacional: el programador Bart van Velzen. Al seu país d'origen (Holanda), "MSX també va tenir un impacte tangible, com a Espanya", apunta el professor de la UOC. Per aquest motiu, Van Velzen es dedica "a crear jocs nous per a MSX en ple segle xxi, com ara seqüeles 'no oficials' de títols antics", com Space Manbow 2.
Perspectives autòctones
Entre els experts en MSX del nostre entorn més immediat, s'han triat com a ponents de RUMSXPLORA 2024 Roberto Vargas, dissenyador de programari de baix nivell per a empreses com ARM o Sony, i Santi Otañón, senior IA engineer de Google i creador de videojocs de MSX com a repte personal. El més interessant d'aquestes dues figures, en paraules d'Arnedo, és que "combinen el seu dia a dia amb el desenvolupament de videojocs en aquests sistemes, i que s'ho prenen com un repte personal, ateses les limitacions naturals d'aquests sistemes". Quant al maquinari, Jordi Solís, membre de l'associació MSXMakers, s'encarregarà de mostrar com funcionava l'IMSAI 8080, el microordinador que apareixia en la pel·lícula Jocs de guerra (1983), de John Badham.
Per incorporar a l'edició una part acadèmica i de recerca, més en sintonia amb la filosofia universitària, s'ha organitzat una taula rodona amb Víctor Navarro, Marçal Mora i Alba Torrents. Joan Arnedo els defineix com a "investigadors i eminències en el camp dels game studies i en la connexió entre videojocs, mitjans i el Japó, un tema molt rellevant en el cas de MSX. La influència del país nipó i la seva estètica a Espanya no es va produir només a través de l'anime i el manga, sinó també amb els primers videojocs importants".
I és que l'evolució del mercat europeu dels videojocs no es pot deslligar del fenomen que van implicar els microordinadors de 8 bits durant els anys vuitanta, com el mateix MSX. El fet que la cinta d'àudio, el format més popular de l'època per als jocs, fos tan econòmica en va disparar la popularitat, i va propiciar la creació d'un nodrit planter d'empreses autòctones que omplien el mercat experimentant amb productes molt competitius, com apunten els investigadors Jesper Juul i Laurel Carney en el seu estudi "Would you like Games with that Computer? Revisiting Early Game History & Culture with the Commodore 64".
Melodies electròniques
Una altra de les aportacions de RUMSXPLORA 2024 serà el concert que oferirà Narciso Quintana (Narcisound). Com apunta Arnedo, aquest "antic creador de melodies per a jocs de 8 bits en Topo Soft i Ópera Soft, companyies espanyoles molt famoses", continua component en antics microordinadors, com ara Commodore 64, ZX Spectrum i MSX. La seva música es va poder sentir en clàssics tardans com Zona 0, Desperado 2, Tour 91 i Jai Alai, entre altres.
Els assistents a la jornada també podran gaudir dels estands que es muntaran a Can Jaumandreu, així com de la Party Zone (dedicada a mostrar obres en MSX) i l'Arcade Zone (que té l'objectiu que qualsevol pugui provar jocs del sistema). Tot això es complementarà amb tornejos de Hat Trick (Commodore 64) i Carnage (Amiga 500), i amb un taller de muntatge d'MP32C64, un emulador que permet carregar jocs de Commodore 64 des del mòbil en format MP3.
Tal com apunta Joan Arnedo, "si bé vam començar molt forts en l'edició anterior, amb Kazuhiko Nishi, les meves expectatives són bones, tant pel fet de combinar dues comunitats com pel fet de disposar d'espais més adequats, que ens permeten dur a terme noves activitats: concursos, projecc… i una actuació musical".
Un esdeveniment en creixement constant
L'entrada de Rafael Pérez, secretari de l'Associació d'Amics del MSX (AAMSX), com a col·laborador docent del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocsde la UOC, va obrir el camí a la col·laboració entre les dues entitats. Especialment quan el creador d'aquest microordinador, el Dr. Kazuhiko Nishi, va expressar que "volia venir a Barcelona a presentar els seus nous sistemes", assenyala Joan Arnedo. Aquest fet va impulsar la unió de forces per organitzar "no solament una xerrada, sinó també una jornada en tota regla, amb el suport d'una universitat per convèncer algú d'aquesta categoria", indica.
Fou així com va néixer l'evolució, des de les reunions semestrals de l'AAMSX fins a les jornades amb la UOC. Sobre l'edició anterior, Arnedo apunta que "molta gent de l'escena retro va quedar impressionada". Per aquest motiu, per a aquesta edició, es va aprovar la proposta d'incorporar com a col·laboradora l'associació Explora Commodore, per ampliar la visió que s'ofereix sobre l'univers dels microordinadorsde 8 bits. El professor de la UOC destaca que, gràcies a això, RUMSXPLORA 2024ofereix "un espai més gran i diàfan, nous sistemes, un concurs obert a tota la comunitat, un Trivial en viu, projeccions i un taller de muntatge de maquinària", en "espais amb una agenda plena a vessar i moltes ganes de fer una activitat una mica diferent dins la UOC, oberta al públic general, al llarg de tot un dia".
