¡Bienvenidos al siglo XXI! ¡Bienvenidos al humanismo tecnológico!

CATALAN MAS ABAJO

En este sentido, en el marco de la actual pandemia del Corinavirus, uno de los retos que nos ha tocado vivir es precipitar y, en algunos casos, improvisar los procesos de enseñanza-aprendizaje[2] en línea. No en vano, se ha denominado la experiencia vivida como "enseñanza remota de emergencia[3] ".

Según el último reportaje de Educaweb[4] , estudiar en línea aporta beneficios para el estudiante, como la flexibilidad horaria y la posibilidad de mejorar sus competencias digitales y personales, entre otros. Pero también conlleva desafíos, como son la autodisciplina, la autoorganización y planificación del tiempo, así como ejercitar la autonomía y el autoaprendizaje.

Alumnado y sobre todo docentes han aumentado considerablemente y, por fuerza, sus competencias digitales[5] . Por ello, habría ahora pensar de forma estratégica una serie de medidas que permitan fomentar un acompañamiento mucho más saludable y efectivo (eficiente y eficaz) de los docentes en materia digital: en primer lugar, detectar necesidades formativas (inclusivas); en segundo lugar, realizar una cartografía o mapa de buenas prácticas; en tercer lugar, identificar facilitadores y dificultadores de la actividad que se ha llevado a distancia; en cuarto lugar, crear y generar comunidades permanentes de asesoramiento tecnopedagógico para docentes, y en quinto lugar, pensar jornadas y formatos atractivos para compartir el conocimiento y la experiencia adquirida.

Tenemos mucho talento oculto en nuestras organizaciones educativas y hacerlo emerger es precisamente innovar: pensar "en" y "para" las personas. Y poner, precisamente las tecnologías digitales, al servicio de las personas.

Pero, no todo será tan fácil y se puede reducir a cuatro o cinco medidas de política educativa. La cuestión pide un cambio de chip total. Un cambio de marco mental poblacional. Y es lo que nos está pasando, sin que nos demos cuenta. Tal como nos recuerda Genís Roca en su dos últimos posts El Siglo XX ya duraba demasiado[6] y Resistir no será suficiente[7] estamos abocados a cambiar y a reinventarnos.

"Estamos sufriendo la incertidumbre provocada por el virus y esto nos obliga a reconsiderar muchos procesos, y muchos de los nuevos procedimientos por fin empiezan a resonar en siglo XXI. No llegamos de la mejor manera, pero parece que vamos. La carnicería de abajo de casa ahora acepta pedidos por whatsapp y hace seis meses ni lo consideraba. Pedí hora al médico y me preguntaron si quería visita presencial, telefónica o por videoconferencia. Me han dicho que si por alguna razón mi hijo tiene que estar quince días sin ir a la escuela intentarán ofrecerle un seguimiento telemático. En el trabajo me han dicho que les parece bien que haga teletrabajo dos o tres días a la semana. Un cliente me ha convocado a una reunión y se han disculpado porque querrían que fuera presencial. Ciertamente algo está cambiando, y parece que lo hace en dirección siglo XXI. Insisto, de una manera nada agradable, pero se mueve. " ( G.Roca , 2020)

La pandemia nos está enseñando muchos aspectos de lo que supone vivir en este nuevo siglo XXI: incertidumbre, ambigüedad, complejidad y tiempo para hacer pruebas y cambios y poder escribir unas nuevas reglas del juego en muchos sectores productivos, ...

"Ahora es el momento de hacer pruebas, para que todo el mundo está dispuesto a entender que no sepamos cómo se hace y nos perdonará si tenemos que corregir cosas. Si proponemos cuatro días de presencialidad y uno de teletrabajo, no pasará nada demasiado grave si al final resulta que el modelo bueno era tres más dos. ... / ... La etapa dos es de adaptación y resistencia, pero nadie entenderá que llegamos a la etapa tres sin haber aprendido cosas. Hay que aprovechar este año que tenemos por delante para hacer pruebas y cambios. " ( G.Roca , 2020)

Y, por eso, ahora más que nunca, es necesario enmarcar las tecnologías digitales allí donde les corresponde: al servicio de las personas. 

Siguiendo el Manifiesto de Viena[8] sobre Humanismo digital, es necesario disponer de una declaración mundial donde las tecnologías y los organismos y empresas que las inventan, las crean, las regulan y las tratan respecten una serie de compromisos para construir una sociedad más justa y democrática, poniendo a los seres humanos y sus derechos en el centro.

Os invitamos a conocer el Manifiesto y a pensar de forma crítica, ética y responsable qué papel debe tener la tecnología de ahora en adelante. 

¡Es también responsabilidad de todos los ciudadanos conseguirlo!

Dr. Miquel Àngel Prats

Profesor titular de tecnología educativa en la FPCEE Blanquerna - URL

[1] Véase Link UNESCO

[2] Véase https://www.ara.cat/societat/ensenyament-online-confinament-coronavirus_0_2420157983.html

[3] Viene Geu https://er.educause.edu/articles/2020/3/the-difference-between-emergency-remote-teaching-and-online-learning

[4] Véase Web EDUCAWEB

[5] Véase https://www.educaweb.com/noticia/2020/09/16/coronavirus-ha-aumentado-competencias-digitales-ciudadania-19299/

[6] Véase https://www.viaempresa.cat/es/opinion/siglo-xx-futuro-genis-roca_2136387_102.html

[7] Véase https://www.viaempresa.cat/es/opinion/resistir-no-sera-suficiente_2136388_102.html

[8] Véase https://dighum.ec.tuwien.ac.at/wp-content/uploads/2019/07/Vienna_Manifesto_on_Digital_Humanism_ES.pdf

EN CATALÀ

Segons les darreres dades de la UNESCO[1], la pandèmia del Coronavirus ha tingut a més del 90% dels estudiants del món de 188 països confinats a casa i sense classes presencials. En aquest context, les universitats i els centres educatius i formatius es troben brindant la seva formació a través de tecnologies digitals, o ho estan intentant, de manera que l'alumnat amb o sense experiència prèvia en formació en línia es veurà immers en classes no presencials.

En aquest sentit, en el marc de l'actual pandèmia del Coronavirus un dels reptes que ens ha tocat viure és precipitar i, en alguns casos, improvisar, processos d'ensenyament-aprenentatge[2] en línia. No en va, s'ha denominat l'experiència viscuda com "ensenyament remota d'emergència[3]".

Segons el darrer reportatge d’Educaweb[4], estudiar en línia aporta beneficis per a l'estudiant, com ara la flexibilitat horària i la possibilitat de millorar les seves competències digitals i personals, entre d'altres. Però també comporta desafiaments, com són l'autodisciplina, l'autoorganització i planificació del temps, així com exercitar l'autonomia i l'autoaprenentatge.

Alumnat i sobretot docents han augmentat considerablement i, per força, les seves competències digitals[5]. Per això, caldria ara pensar de forma estratègica una sèrie de mesures que permetin fomentar un acompanyament molt més saludable i efectiu (eficient i eficaç) dels docents en matèria digital: en primer lloc, detectar necessitats formatives (inclusives); en segon lloc, realitzar una cartografia o mapa de bones pràctiques; en tercer lloc, identificar facilitadors i dificultadors de l'activitat que s'ha dut a distància; en quart lloc, crear i generar comunitats permanents d'assessorament tecnopedagògic per a docents, i en cinquè lloc, pensar jornades i formats atractius per compartir el coneixement i l'experiència adquirida.

Tenim molt talent ocult en les nostres organitzacions educatives i fer-ho emergir és precisament innovar: pensar “en” i “per a” les persones. I posar, precisament les tecnologies digitals, al servei de les persones.

Però, no tot serà tan fàcil i es pot reduir a quatre o cinc mesures de política educativa. La qüestió demana un canvi de xip total. Un canvi de marc mental poblacional. I és el que ens està passant, sense que ens adonem. Tal i com ens recorda Genís Roca en el seu dos darrers posts El Segle XX ja durava massa[6] i Resistir no serà suficient[7] estem abocats a canviar i a reinventar-nos.

“Estem patint la incertesa provocada pel virus i això ens obliga a reconsiderar molts processos, i molts dels nous procediments per fi comencen a ressonar a segle XXI. No hi arribem de la millor manera, però sembla que hi anem. La carnisseria de sota de casa ara accepta comandes per whatsapp i fa sis mesos ni ho considerava. Vaig demanar hora al metge i em varen preguntar si volia visita presencial, telefònica o per videoconferència. M’han dit que si per alguna raó el meu fill ha d’estar quinze dies sense anar a escola miraran d’oferir-li un seguiment telemàtic. A la feina m’han dit que els sembla bé que faci teletreball dos o tres dies a la setmana. Un client m’ha convocat a una reunió i s’han disculpat perquè voldrien que fos presencial. Certament alguna cosa està canviant, i sembla que ho fa en direcció segle XXI. Insisteixo, d’una manera gens agradable, però es mou.” (G.Roca, 2020)

La pandèmia ens està ensenyant molts aspectes del què suposa viure en aquest nou segle XXI: incertesa, ambigüitat, complexitat i temps per a fer proves i canvis i poder escriure unes noves regles del joc en molts sectors productius,...

“Ara és el moment de fer proves, perquè tothom està disposat a entendre que no sapiguem com es fa i ens perdonarà si hem de corregir coses. Si proposem quatre dies de presencialitat i un de teletreball, no passarà res massa greu si al final resulta que el model bo era tres més dos. .../... L’etapa dos és d’adaptació i resistència, però ningú entendrà que arribem a l’etapa tres sense haver après coses. Cal aprofitar aquest any que tenim pel davant per fer proves i canvis.” (G.Roca, 2020)

I, per això, ara més que mai, és necessari emmarcar les tecnologies digitals allà on els hi pertoca: al servei de les persones. Seguint el Manifest de Viena[8] sobre Humanisme digital cal disposar d’una declaració mundial on les tecnologies i els organismes i empreses que les inventen, les creen, les regulen i les tracten respectin un seguit de compromisos per a construir una societat més justa i democràtica, posant el éssers humans i els seus drets en el centre.

Us convidem a conèixer el Manifest i a pensar de forma crítica, ètica i responsable quin paper ha de tenir la tecnologia d’ara en endavant. És també responsabilitat de tots els ciutadans aconseguir-ho!

Noticias Relacionadas: