La competitivitat a la indústriaEscrito por Alexandre Blasi el 09/08/2016 a las 22:23:514899
(Dr. Enginyer Industrial) Aquest es un comentari en defensa de la industria. La industria es imprescindible per a un país per moltes raons. Perquè dona feina a moltes capes socials des de persones amb estudis de doctorat a persones amb estudis primaris, utilitza les empreses de serveis de tota mena, te necessitat de l’ajuda de la universitat, genera compres a empreses proveïdores de productes,..., generant llocs de treball que es desitja siguin retribuïts dignament.
En La Vanguardia del 2 d’agost el reportatge “Treballar fins a morir”, la columna que l’acompanya i un segon article en les mateixes pagines, assenyala que els espanyols passen 320 hores més a la feina que els alemanys però rendeixen menys hi ha una columna de la productivitat per països mesurada en unitats produïdes per hora en la que la posició del nostre país no es massa brillant. M’agradaria fer hi algunes reflexions.
Un dels indicadors de la productivitat industrial més importants a l’hora de decidir on es fabrica, es localitza o es deslocalitza, és el cost per unitat produïda, tenint en compte tots els costos associats i sempre i quan no variï la qualitat del producte. Es tracta de tenir beneficis o, si més no, no perdre diners. Quan s’està en grans unitats productives, amb milers d’unitats al dia, perdre “només” un euro per unitat suposa uns quants milers d’euros cada dia.
A això, cal sumar i tenir en compte la incertesa en una demanda molt canviant en el temps. En aquest context, hem de treballar perquè el nostre entorn industrial implementi eines que ens permetin flexibilitat i velocitat per reaccionar als canvis i, per tant, adaptar la producció a la demanda. D’aquí ve la necessitat de conèixer, preparar-se i endinsar-nos en conceptes com el de la Indústria 4.0.
Pel que fa a la gestió de les persones, hi ha empreses que fa temps que apliquen horaris flexibles, contractes flexibles i organitzacions de producció flexibles. En el nostre país vam fer la “prova” de treballar 6 hores al dia en els mesos de poques vendes, entre el maig i al juny, mentre que entre setembre i novembre es treballaven més de 9 hores. El passar de les 9 hores diàries no va funcionar. La qualitat i la productivitat van caure en picat degut al cansament. Això ens va fer adonar-nos de les avantatges del ajust de la jornada laboral i també dels seus límits.
Treballar a 5 torns de treball setmanal es molt dur per el que representa la qualitat de vida de les persones. Per altra banda la producció de productes a alta tecnologia en grans quantitats requereix una inversió en maquinaria de alta precisió i alt cost per lo que la amortització rentable del capital invertit requereix que la fàbrica funcioni de manera continuada i per tant les 24 hores i 7 dies a la setmana. Aconseguir el equilibri entre la rendibilitat i la qualitat de vida requereix tanta intel·ligència com innovació per aconseguir-ho. De tota manera hi ha professions que ho fan i mes o menys ho aconsegueixen, perquè no la industria en general?
Com molt bé defensa l’article, cal trobar l’equilibri entre les hores de dedicació a la feina i el descans, que permeti recuperar l’esforç i la tensió realitzada i també que no cal interpretar lo de les 8 hores diàries com una regla fixa. Cada persona i cada professió és diferent i tenir la intel·ligència i la capacitat d’adaptació és un factor de competitivitat que requereix perseverança, innovació, fer proves, estudi i ganes de viure en la millora continua per aconseguir resultats.
És la responsabilitat de lideratge la que fa que un país i una empresa siguin competitius. Aquest lideratge pot ser d’una persona o d’un col·lectiu; el que al final importa és aconseguir una indústria que sobrevisqui a l’entorn actual mantenint i generant llocs de treball dignes. A casa nostra tenim molt bons exemples de pimes que han sabut tirar endavant amb treball, eficàcia i intel·ligència, però en necessitem moltes mes. També hi ha algunes empreses grans amb arrels originals en el país que son models de referencia però son poques i en necessitem moltes mes.
Alexandre Blasi President de Mutua Intercomarcal
|