Més de la meitat dels adolescents, concretament el 59 %, amaga la seva activitat en línia netejant el seu historial de navegació, tancant o minimitzant l'explorador quan els seus pares són a prop, esborrant missatges de xat i vídeos, navegant en mode d'incògnit, fent servir un dispositiu que els seus pares no revisen o mentint o ometent detalls sobre el que fan a internet en converses familiars. És una de les conclusions de l'enquesta Life Behind the Screens of Parents, Tweens, and Teens: McAfee's Connected Family Study, que constata la realitat que en moltes llars els pares desconeixen què fan els seus fills quan es connecten a la xarxa.
Els experts no se sorprenen davant d'aquestes dades i afirmen que els adolescents poden ser reservats sobre el que fan a internet, però això implica que necessiten estar protegits davant de riscos com el ciberassetjament, el robatori de comptes en línia i l'ús no autoritzat de dades personals. Especialment si es tenen en compte les dades que surten a la llum en l'informe de McAfee, com que el 36 % dels nens de 10 a 14 anys diu tenir converses amb persones de qui desconeixen la identitat real, xifra que augmenta fins al 41 % entre els 15 i 16 anys.
"Que els fills són més experts que els seus pares en l'ús de la tecnologia és un fet objectiu del qual deriva una conseqüència: els pares no saben com controlar l'ús que fan els seus fills de la tecnologia", afirma Albert Jové, professor col·laborador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "Les contínues notícies d'assetjament escolar, phishing o estafes, moltes vegades amb conseqüències tan dramàtiques com l'increment de suïcidis de menors, no fan sinó alarmar la societat, que es pregunta què pot fer", continua.
Segons el seu parer, no hi ha una fórmula màgica o un receptari de mesures que permetin resoldre aquest problema, però sí que és possible adoptar actituds i prendre mesures que en redueixin els riscos. "Més enllà de les mesures tècniques, sens dubte molt necessàries, cal tenir grans dosis de sentit comú i transmetre-ho als fills, que han de sentir que tindran el nostre suport davant de qualsevol incident", assenyala Jové, que fa aquestes recomanacions:
- Parlar, la primera regla. Per protegir els menors sense impedir que tinguin accés a internet i a les xarxes socials el primer consell dels experts és establir una relació de confiança. "Els pares no han de ser policies (tampoc col·legues), sinó aquelles persones que els ajuden davant dels reptes als quals s'enfronten. Els adolescents han de tenir la certesa que, si cometen un error, el poden parlar amb els seus pares i aquests els ajudaran a solucionar-lo", assenyala Jové. Segons l'informe Estar en línea: niños y padres en Internet, realitzat per Kaspersky, encara que un 75,5 % dels pares enquestats assegura haver parlat diverses vegades amb els seus fills sobre la seguretat en el món en línia, encara hi ha un percentatge elevat (24,5 %) que reconeix no haver-ho fet mai.
- Formació. Una altra recomanació que els experts consideren fonamental per poder protegir els adolescents dels potencials perills a què poden estar exposats en accedir a internet és tenir coneixements sobre la seguretat en línia. "Els pares han de formar-se, han de conèixer on 'es fica' el seu fill. Encara que no en siguin experts, podran valorar els riscos", assenyala el professor col·laborador de la UOC. És una assignatura encara pendent, segons un estudi realitzat per Lingokids, que afirma que el 54 % dels pares admet tenir desconeixement sobre la seguretat en la tecnologia.
- Predicar amb l'exemple. Que els pares i les mares siguin coherents i prediquin amb l'exemple, evitant penjar fotos a cada moment a les xarxes o sabent desconnectar-se d'internet a casa, també és clau, en opinió d'Albert Jové.
- Educar en la mirada crítica. Aportar una mirada crítica, explicant als menors que el fet que una cosa estigui publicada a internet no significa que sigui certa, ajuda a protegir els adolescents de riscos potencials. Per això el professor col·laborador de la UOC aconsella ensenyar als menors a contrastar sempre les fonts en la mesura que sigui possible. Segons l'estudi Las TIC y su influencia en la socialización de adolescentes, només un 22,5 % de les persones entre 14 i 16 anys reconeix haver rebut formació per comprendre i detectar si una notícia és real o no.
- Les precaucions de la vida real, també en la digital. L'estudi de McAfee va trobar que el 15 % dels nens ha experimentat un intent de robatori de comptes. Una situació que podria evitar-se explicant als fills la importància de protegir les seves dades. "No donem les nostres dades a cap desconegut pel carrer, ni li diem on vivim. Doncs a la xarxa tampoc. A la vida real prenem precaucions que també hem de prendre en la digital", recorda Albert Jové, que recomana que els pares ho il·lustrin als fills amb aquesta mena d'exemples de per què han de ser cauts amb la informació que donen.
- Seguretat en els dispositius. Una altra regla bàsica és fer ús d'eines de seguretat en els dispositius, des d'antivirus fins a programaris de control parental, gestors de contrasenyes, VPN… "La majoria dels fabricants d'antivirus ja venen solucions integrals que ajuden en la protecció", recorda el professor col·laborador de la UOC. Segons l'estudi de Kaspersky, entre les eines més usades hi ha les aplicacions de control parental, que ja fan servir el 48 % dels pares.
- Compte amb la informació sensible. "S'ha de ser conscient que una foto 'atrevida' pot no desaparèixer mai, i cal transmetre-ho als adolescents perquè sàpiguen quines conseqüències té fer-ne un mal ús", adverteix Jové, i afegeix que és important parar atenció al que publiquen els menors, saber quins contactes tenen i quin nom d'usuari utilitzen.
Advertiment enfront d'amenaces. Igualment és important explicar com han d'actuar els adolescents davant de possibles amenaces. En aquestes situacions, la recomanació del professor és evitar respondre a missatges amenaçadors, assetjadors o que incomodin, i deixar clar als fills que han de comunicar-los aquestes situacions perquè puguin donar-los suport.