Menors que no saben que estan sent gravats, d'altres que han estat enganyats o que sucumbeixen perquè els estan extorsionant en línia: aquestes són algunes de les situacions en què nenes o nens poden ser víctimes de material d'abús sexual. Segons l'últim informe d'Internet Watch Foundation (IWF), de les 275.652 pàgines web analitzades durant el 2023 que contenien imatges d’abús sexual infantil, més de nou de cada deu (en concret 254.071 o el 92%) contenien imatges "autogenerades". Segons l'informe, es refereixen a imatges sexuals en les que apareix només el o la menor. En molts casos, algú que no és present físicament a l'habitació amb l’infant, el prepara, l'enganya o l'extorsiona perquè produeixi i comparteixi una imatge o un vídeo sexual de si mateix. "Aquestes imatges arriben a la xarxa de diferents maneres: la primera, pot ser de forma completament voluntària per part del menor, per exemple en casos de sexting", explica Irene Montiel, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En certes edats, el sexting, l'enviament o l'intercanvi d'imatges o missatges de text amb un contingut sexual explícit a través d'un dispositiu electrònic, especialment un mòbil, és bastant comú.
"Es fotografien, es fan fotos íntimes i les comparteixen amb altres persones o les pengen en la xarxa. Aquestes imatges poden ser després difoses sense el seu consentiment per altres persones. Molts nens i nenes no són conscients del perill que suposa; a més, no haurien de crear aquest tipus d'imatges perquè pot constituir un delicte de pornografia infantil", detalla Montiel, professora també del grau de Criminologia i del Màster de Ciberdelinqüència de la UOC.
Una altra de les motivacions per les que es que pot generar aquest tipus d'imatges és que ho facin de manera coaccionada. "Es fan aquestes imatges perquè són víctimes d'extorsió, de pressió i coacció per part de les seves parelles quan són adolescents, o inclús per amics, o per pressió social, o perquè són víctimes d'una explotació sexual i els ofereixen diners, per exemple, o algun avantatge a canvi d'aquestes imatges", explica Montiel. Una altra de les situacions és ser víctima de l’online grooming. En aquests casos pateixen assetjament sexual en línia, normalment per part d'adults, que estableixen amb ells una relació de confiança a través de xats i xarxes socials, per aconseguir aquest tipus de material.
Cinc factors que expliquen l'auge d'aquesta mena de material
"El primer dels factors es l’augment de l'accés als dispositius i a internet per part dels menors en edats molt primerenques, principalment a dispositius mòbils", adverteix Montiel, investigadora del grup VICRIM de la UOC. Segons l'INE, el 70,6 % dels menors de 10 a 15 anys tenen el seu propi telèfon intel·ligent, la qual cosa suposa 7,5 punts percentuals més que fa deu anys. Moltes de les imatges autogenerades són mirror pictures: "és a dir, fotos davant el mirall que es fan directament enfocant el mirall en què mostren els seus cossos, normalment nus o amb molt poca roba", explica Montiel.
El segon factor és la falta de supervisió per part dels progenitors i la poca consciència dels menors. "La gran majoria de les vegades no són conscients del perill que això suposa a causa de la normalització que han fet nens, nenes i adolescents d'aquesta mena de conductes, i per tant són aliens a aquest perill", comenta. El tercer dels factors, segons adverteix Montiel, és l'absència de mecanismes de detecció proactiva d'aquesta mena de material per part de les plataformes. Per a l'experta, és a les xarxes socials on més es distribueixen aquest tipus d'imatges, així com en els serveis de missatgeria instantània com Telegram i WhatsApp. Segons Unicef, el 98,5% dels adolescents estan registrats en alguna xarxa social, i 2 de cada 3 compten amb més d'un perfil en una mateixa xarxa, que utilitzen selectivament per a la família i els coneguts o per al grup d'iguals.
En quart lloc, "estaríem davant de la normalització d'aquests comportaments de risc, com són el sexting i la hipersexualització de la infància en general, que ho promou i justifica", explica. El 42% dels adolescents afirma haver rebut missatges de contingut eròtic o sexual a través de les xarxes socials, segons Unicef.
Finalment, un cinquè factor és que aquest tipus d'imatges mouen moltíssims diners. "En els últims anys s'han triplicat els ingressos de les pàgines web en què hi havia aquest tipus de material; en algunes webs de pornografia adulta hi ha camuflats aquests tipus de continguts", adverteix Montiel. Precisament, en aquesta línia, des dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC s’ofereix el Curs de Protecció de la Infància en el que es tracten totes les formes de violència que afecten a nens i nens.
Els més afectats: entre els 11 i els 13 anys, i els 7 i els 10 anys
El material d'abús sexual infantil a la xarxa ha augmentat un 1.965% des del 2013 i avui, i s'ha passat de 13.343 pàgines a 275.652, segons dades d'IWF. Pel que fa a les imatges "autoproduïdes", el 2022 va ser el primer any en què aquest tipus d'imatges van superar les "no autoproduïdes", és a dir, aquelles en què hi ha físicament un agressor o que han estat creades o manipulades amb imatges existents, creant una imatge parcial o totalment sintètica utilitzant IA o altres tècniques artificials. Aquesta tendència d’imatges autoproduïdes s’ha donat aquest 2023, creixent un 14% respecte a l’any anterior (2022).
Entre les franges d'edat més afectades hi ha els menors d'11-13 anys (el 96% són imatges autoproduïdes), seguits de la franja de 7-10 anys (92%), entre els què ha augmentat dràsticament un 65% des del 2022 (amb 104.282 imatges el 2023 versus 63.057 el 2022). "S'haurien d'avançar les estratègies de prevenció i retardar l'entrada o l'inici de l'ús d'internet i, concretament, dels telèfons intel·ligents. Cal oferir una educació sexoafectiva basada en l'evidència científica i amb un enfocament de drets des de la primera infància", explica Montiel. Segons Unicef, l'edat mitjana a Espanya per al primer mòbil són els 10,96 anys.
Greus conseqüències i dificultat per oblidar
Que existeixin imatges d'aquest tipus a internet sobre un menor pot tenir greus conseqüències. "Augmenta el risc de ser víctima de violència digital, patir sextorsió o grooming en línia per part d'agressors sexuals que busquen menors per abusar-ne sexualment, o bé digitalment a través de la càmera web o bé quedant en persona i cometent agressions sexuals", detalla Montiel.
A més, la sola existència d'aquestes imatges afecta també a la seva vida en el món fora de línia: "tenen més risc de patir assetjament escolar per part dels seus companys", explica Montiel. Psicològicament, "l'existència d'aquestes imatges pot generar estrès, ansietat, por, vergonya, aïllament social, problemes amb el son i l'alimentació i fins i tot conductes autolesives, i, en els casos més greus, poden arribar al suïcidi", explica la investigadora. A més, també comporta conviure amb aquestes imatges perennes a causa de la dificultat d'eliminar-ne el rastre. "Això fa que els nens i nenes hagin d'aprendre d'alguna manera a viure amb la idea que aquestes imatges poden reaparèixer en qualsevol moment de les seves vides i que qualsevol persona, els seus pares, els seus avis o fins i tot, quan ells siguin grans, els seus propis fills puguin veure-les, i això és molt difícil de gestionar", conclou.
