Eleccions al Parlament. Que en pensen de les TIC els políticsEscrito por Redacción TNI el 02/02/2021 a las 13:33:342036
Que les Telecomunicacions i les TIC són estratègiques per al futur del nostre país és una realitat inqüestionable. És per això que l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) reunia ahir les principals candidatures que concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya en un debat virtual que servia per conèixer les seves propostes en relació al nostre sector.
Totes les formacions van poder presentar en línies generals el seu model, així com abordar propostes específiques en relació a inversions i infraestructures, serveis i continguts i R+D+I. Així, Dimas Gragera, de Ciutadans, es va referir al sector de les TIC com a un sector “de futur i oportunitats” del que espera poder arribar a grans acords. En aquest sentit, va reivindicar “incentius fiscals, una aposta decidida per la innovació, ajudes als emprenedors i estabilitat institucional i política”. Des de JuntsxCat, Jordi Puigneró va presentar el model “de la República digital en contraposició al del decretazo digital”, un model basat en cinc eixos: l’apoderament digital dels ciutadans, el desplegament d’infraestructures per disposar d’un país connectat, una país cibersegur, fer de les administracions un referent en l’ús d’eines digitals i incentivar l’economia digital com a motor de país. Jordi Albert, d’ERC, va anunciar l’aposta d’aquesta formació per un model que “endreci” el mapa tecnològic que actualment tenim al país i tots els organismes que hi estan relacionats amb la creació d’una “Agència d’Innovació i Transformació Digital” que regeixi les polítiques en aquest àmbit. Unes polítiques, va dir, que apostin per “la innovació, la transformació digital i blindin la seguretat des d’una governança compartida amb el món local, els agents socials i la ciutadania”. Des del PSC, Alícia Romero es va referir a l’ús i el desenvolupament de les TIC com a claus per facilitar “un model de desenvolupament econòmic més punter i competitiu i que aporti un major benestar per a la societat”. Concretament, va assenyalar quatre eixos: el desplegament de les xarxes i els serveis que encara avui no arriben a tot el territori, la digitalització de l’economia, la de les administracions públiques per apropar-se encara més als ciutadans i la formació en competències digitals per a la vida quotidiana i laboral. Marc Parés, de Catalunya en Comú-Podem, va posar l’accent en la no neutralitat de la tecnologia i va anunciar un model basat en la sobirania tecnològica perquè els ciutadans tinguin el control real de la tecnologia que fan servir, l’impuls de l’apoderament i l’alfabetització digital per reduir l’escletxa existent, l’orientació de la digitalització cap a un model de desenvolupament més sostenible i equitatiu, i la necessària aposta per una major inversió en recerca. Des de la CUP-Guanyem, Darío Castañé va assenyalar “el programari lliure i les dades obertes com a línies estratègiques” d’un model basat en sis eixos: la generació d’un ecosistema basat en el programari lliure, la simplificació de l’intercanvi d’informació amb l’administració (sobirania personal de les dades), el canvi de model de l’Administració cap a un model d’accés obert, el desplegament d’una xarxa pública i oberta d’Internet i telefonia, l’eliminació de l’escletxa digital, i l’impuls de polítiques industrials orientades a la transició verda i la democratització de la tecnologia. Santi Rodríguez, del PPC, va incidir en “la transversalitat del sector TIC” i en la necessitat que aquest entri amb més força en sectors com el primari, el de serveis socials i en la indústria. També s’hi va referir a “la seva accessibilitat en dos sentits”: per a les persones (que la majoria comptin amb competències digitals és clau per al seu propi dia a dia i per a la seva competitivitat laboral, va dir), i també des del punt de vista territorial. Tot plegat per contribuir a la millora de la productivitat i la competitivitat de l’economia i la qualitat de vida. Per últim, i en representació del PdeCat, Marc Arza va reivindicar un “model molt obert i flexible” que s’adapti als constants canvis i transformacions que experimenta el sector tecnològic i que situï Catalunya com a un actor rellevant -si pot ser el millor, va dir- del sud d’Europa, “fent valer actius com l’atracció de talent que genera Barcelona, la rellevància de la indústria 4.0 i el paper d’institucions capdavanteres com el Barcelona Supercomputing Center, l’Institut de Ciències Fotòniques, les universitats i els centres de recerca". Les 130 persones que es van connectar al directe també van poder participar-hi fent arribar les seves preguntes a la part final del debat. |