Poc més de tres anys després de la seva posada en òrbita, l’Enxaneta, el nanosatèl·lit que ha proveït la primera missió satel·litària impulsada pel Govern de la Generalitat en el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya, ha completat la fase de reentrada (de-orbit, en anglès) i s’ha desintegrat en contactar amb les capes altes de l’atmosfera terrestre. La missió, contractada i supervisada per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i adjudicada a l’empresa Sateliot, s’ha completat així amb èxit i de manera sostenible.
“L’Enxaneta ha obert un univers d’oportunitats per a l’ecosistema tecnològic català, donant sentit a l’aposta del Govern per l’impuls d’aquest nou àmbit emergent que és el NewSpace, on conflueixen les tecnologies espacials i les digitals”, assegura el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió. “Ha permès validar la viabilitat de la connectivitat satel·litària, dinamitzar l’ecosistema de recerca i innovació, i desenvolupar casos d’ús que donen resposta a reptes actuals i impacten en sectors clau, i per tant, en la vida de les persones i en la generació d’ocupació i talent”, afegeix el conseller, que destaca que “a més, ha completat la seva missió de manera sostenible, totalment alineada amb les recomanacions europees de mitigació de brossa espacial”.
Objectiu complert des de l’espai
Enxaneta és el nom amb què els infants del Club Super3 van “batejar” el nanosatèl·lit desenvolupat per l’empresa catalana Sateliot per proveir els serveis de la primera missió de l’Estratègia NewSpace, un nom que ràpidament es va popularitzar, fins i tot entre els equips tècnics, per designar-lo. Es tracta d’un CubeSat de 3 unitats i de poc més de 4kg de pes que es va enlairar a bord d’un coet llançador Soiuz des de l’estació espacial de Baikonur (Kazakhstan) el 22 de març de 2021.
Durant la seva vida a l’espai, l’Enxaneta ha assolit amb èxit l’objectiu principal de la missió: desplegar serveis de connectivitat global d’Internet de les Coses (IoT) per permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català, especialment en zones que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals.
Segons el director de l'Àrea de Promoció del Sector Espacial de Catalunya (APEC) de l’IEEC, Josep Colomé Ferrer, “com a institució implicada en el desenvolupament d'infraestructures satèl·lit, la gestió de la missió Enxaneta per part de l'IEEC ha suposat un primer pas per a la dinamització d'un sector estratègic, a través de la col·laboració publicoprivada entre l’ecosistema de recerca i innovació i la indústria”.
Així, mitjançant diferents casos d’ús coordinats i desenvolupats en col·laboració amb la Fundació i2CAT en àmbits com el climàtic, el ramader o l’agrícola, l’Enxaneta ha permès demostrar la viabilitat de donar serveis de connectivitat satel·litària per cobrir necessitats de l’administració pública i sectors industrials privats.
En aquest sentit, el director d’i2CAT, Sergi Figuerola Fernàndez, destaca que “l’Enxaneta ha assolit els seus objectius i això és una gran notícia. Com a centre de recerca català, ens enorgulleix haver format part d'aquesta primera missió i ser part activa d’aquesta nova economia de l’espai que no només dona empenta a la sobirania tecnològica del país, sinó que ajuda a reduir la bretxa digital al territori".
Alhora, l'empresa Sateliot, operadora del nanosatèl·lit, ha pogut donar aquest servei a altres territoris d'arreu del món atès l'abast global de les infraestructures orbitals mitjançant satèl·lits.
A més, l’Enxaneta també ha permès a l’ecosistema català d’innovació tecnològica comprendre les condicions per desplegar i operar una constel·lació en òrbita baixa (LEO) i contribuir en el nou protocol 3GPP (5G IoT) per a comunicacions amb xarxes no terrestres (NTN, per les seves sigles en anglès).
S’ha demostrat així la maduresa d'una tecnologia de comunicacions dissenyada i desenvolupada per Sateliot en un conjunt de protocols que compleixen amb l’estàndard 3GPP Release 17 NTN-IoT, i que també ha estat avalada i certificada per l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquesta tecnologia suposa una revolució per a la indústria de l’IoT, ja que permet als operadors connectar-se amb la xarxa de satèl·lits mitjançant un servei d’itinerància quan necessiten cobertura 5G per oferir connectivitat.
Aquesta tecnologia, que s’ha desenvolupat a Catalunya gràcies a la forta innovació existent en aquest sector i a la col·laboració entre la indústria i els centres de recerca i tecnològics, ha irromput amb força en la indústria de les telecomunicacions i està generant un nou mercat amb un creixement exponencial.
Per al cofundador i conseller delegat de Sateliot, Jaume Sanpera Izoard, “l’Enxaneta ha demostrat durant tota la seva vida útil que la nostra tecnologia sota l’estàndard5G funciona correctament, permetent d’una banda l’èxit dels diferents casos d’ús que es plantejaven en aquesta missió i, d’altra, establint el lideratge tecnològic en la connectivitat IoT satel·litària que estem desplegant actualment a la nostra constel·lació de satèl·lits”.
Casos d’ús amb continuïtat com a contractes públics d’innovació
Els pilots amb dades de l’Enxaneta han permès, d’una banda, validar les tecnologies emprades en la comunicació entre els sensors terrestres i el satèl·lit, i d’altra, mostrar com les solucions proposades poden contribuir a la digitalització de les àrees rurals i al desenvolupament de noves activitats econòmiques. A més, la demostració proporcionada per l'Enxaneta ha servit per establir les bases per a contractes públics d'innovació.
- Mesura de paràmetres físics i ambientals del sòl en conreus de vinya. El primer cas d’ús de l’Enxaneta es va desenvolupar al Pallars Jussà amb l’objectiu de monitorar l’estat del sòl en conreus de vinya per donar suport als agricultors o per a estudis mediambientals sobre canvi climàtic i estudis hidrològics. En aquest cas, uns dispositius de connexió satel·litària dissenyats, desplegats i operats per i2CAT -que també va contribuir, junt amb Sateliot, en la implantació dels protocols de comunicació entre sensors i nanosatèl·lit- van permetre l’enviament a l’Enxaneta de dades provinents dels sensors IoT de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ubicats en terrenys de cultiu de vinya situats en cotes altes d’orografia complicada amb poca o cap cobertura de xarxes terrestres.
- Sensorització de conreus per a optimització del consum d’aigua. El pilot per al monitoratge de l’estat del sòl de conreus amb l’objectiu de poder modificar paràmetres de reg per tal d’optimitzar el consum d’aigua es va desenvolupar a unes instal·lacions del centre Mas Badia de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), situat a La Tallada d'Empordà. En aquest cas, l’empresa lleidatana SAFSampling, dedicada a sistemes de sensorització IoT de conreus, va proporcionar el seu sistema de gestió d’aigua de reg, que i2CAT va adaptar per integrar-lo amb una antena intel·ligent que enviava les dades al satèl·lit.
- Localització i seguiment diari de l’àrea de pastura del bestiar. Aquest pilot, orientat al monitoratge del bestiar que pastura en alta muntanya per poder-ne millorar la gestió, identificar les zones de pastura preferides i detectar possibles interaccions conflictives, es va dur a terme en col·laboració amb el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya a Llavorsí. En aquest cas, i2CAT va definir les necessitats de sensorització i recollida de dades i va buscar la col·laboració d’una empresa que proveís sistemes de seguiment de bestiar basats en IoT. Es va triar Digitanimal, que va proporcionar un set de collars on i2CAT va integrar la nova arquitectura satel·litària per transmetre les dades a satèl·lits d’òrbita baixa com l’Enxaneta. Això va permetre el monitoratge diari i ininterromput dels patrons de moviment dels ramats i dels caps de bestiar de manera individual en un entorn on, a causa de la complexitat topogràfica, els desplegaments terrestres no són la millor opció.
Tant la prova pilot de sensorització de conreus com la de seguiment de bestiar de pastura tenen continuïtat en l’actualitat com a contractes del Programa de Compra Pública d’Innovació de la RIS3CAT 2030 finançats per la Generalitat de Catalunya i el Programa FEDER de Catalunya 2021-2027.
Reentrada alineada amb la carta europea de reducció de la brossa espacial
Després de tres anys en òrbita, l’Enxaneta va iniciar a mitjans d’abril la fase de fi de missió i reentrada (de-orbit), en què ha anat perdent altitud fins a reentrar a l’atmosfera terrestre i desintegrar-se completament.
Un dels grans reptes actuals i futurs a l’espai és la mitigació de la brossa espacial, i des de les organitzacions internacionals fins a les petites empreses del sector estan treballant per reduir l’impacte d’aquesta brossa, que pot provocar col·lisions de petits fragments amb satèl·lits i naus tripulades i obstrucció del cel visible per a observacions astronòmiques, entre d’altres.
Per aquest motiu, i com a responsable del de-orbit de l’Enxaneta, l’empresa Sateliot, en col·laboració amb l’equip tècnic de l’IEEC, ha pres mesures per tal d’efectuar una reentrada controlada i més ràpida del satèl·lit, d’acord amb les guies de l’Agència Espacial Europea (ESA) sobre la mitigació de la brossa espacial establertes en la Carta Zero Debris i en l’Space Debris Mitigation Requirements. L’IEEC, com a signatari de la carta europea, està compromès oficialment a seguir les recomanacions de mitigació de brossa espacial i fomentar estàndards i tecnologies de mitigació d’escombraries espacials per fer realitat l’ús net i sostenible de l’espai.
