L'afirmació "tot el que hi ha a internet, roman a internet" és cada vegada més qüestionable. La realitat és que una gran part del web desapareix sense deixar rastre. En només una dècada, gairebé el 40% dels llocs web han deixat d'existir, segons un informe de Pew Research Center. “Aquest fenomen es coneix com a decadència digital i es refereix a quan un recurs digital deixa d'estar disponible, totalment o en part”, afirma César Córcoles, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. Aquesta decadència digital afecta l'accés a la informació i esborra fragments de la nostra història col·lectiva.
Hi ha diverses causes de la desaparició de continguts digitals: fallades en servidors, obsolescència tecnològica, canvis en polítiques web, eliminació de continguts o tancament de serveis digitals. "Actualment tenim molts usuaris i institucions que fugen de Twitter i esborren els seus tuits, això també és decadència digital. Recentment, als Estats Units s'ha observat l'eliminació de contingut científic rellevant de llocs web d'organismes públics", comenta Córcoles, també director del màster de Desenvolupament de Llocs i Aplicacions Web.
"Pot ser que es retiri un lloc web, que canviï l'organització del lloc i els enllaços que enviaven als recursos que contenia deixin de funcionar, que s'eliminin alguns d'aquests continguts", explica Córcoles. Però la desaparició de continguts té conseqüències en la història, el periodisme i l'educació. "Si certs continguts desapareixen, la nostra percepció dels esdeveniments recents pot canviar, la decadència digital fa que moltes vegades alguna informació pública no tingui opció de recuperació", comenta Silvia Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigadora del grup GAME. "Per exemple, si s'actualitza la composició d'un comitè assessor en una empresa i s'elimina la referència anterior, pot ser que no quedi constància pública de la versió prèvia", afegeix. De fet, segons Pew Research, el 21% de les pàgines web de llocs governamentals contenen almenys un enllaç trencat. Les pàgines web dels governs locals són especialment propenses a tenir enllaços trencats.
Benefici o perjudici pel dret a l’oblit?
La desaparició parcial d'informació pot comportar que el contingut restant sigui incorrecte o descontextualitzat, si bé l'afectat podrà exercir el dret de rectificació recollit a l'article 16 del RGPD. "Aquest dret legitima a l'interessat sol·licitar la correcció de dades inexactes per evitar interpretacions errònies", assenyala Mònica Vilasau, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, experta en dret digital.
Aquesta decadència digital pot tenir un impacte negatiu en la memòria col·lectiva i en l'accés a la informació i implicacions en la història, l'educació o el periodisme. Segons l'informe de Pew Research, el 23% de les pàgines web de notícies contenen almenys un enllaç trencat. Per això, plataformes com Internet Archive han intentat preservar informació digital, però el volum de dades generades diàriament fa que aquesta tasca sigui complexa. A més, "la desaparició de contingut també planteja desafiaments en la conciliació entre el dret a la informació i la privacitat", assenyala Martínez, que afegeix, "el Reglament general de protecció de dades ja estableix excepcions per a la preservació de certs continguts amb finalitats periodístiques, artístiques o acadèmiques; no obstant això, continua sent difícil equilibrar la llibertat d'expressió amb la protecció de la privacitat".
Així i tot, que internet perdi la memòria pot tenir algun efecte beneficiós, per exemple, que hi hagi certs espais per al dret a l'oblit. "La decadència digital es podria convertir en una possibilitat d'aquesta eliminació de dades i, per tant, de garantir aquest dret a l'oblit perquè no hi ha una permanència, una continuïtat d'aquesta informació a la xarxa", afirma Martínez, també directora del màster de Social Media: Gestió i Estratègia de la UOC.
És possible evitar la decadència digital?
Segons els experts, és inevitable que una part d'internet desaparegui, hi ha estratègies per mitigar el problema. "Les institucions i empreses han de ser conscients de la necessitat de preservar els seus continguts. Iniciatives com Internet Archive han fet una feina increïble, però fan falta més esforços per conservar el nostre patrimoni digital", explica Córcoles, que afirma que la clau és a les biblioteques i als arxius. La web Archive tenen la finalitat de preservar, de capturar contingut de la xarxa per poder consultar-la en posterioritat encara els canvis. Aquestes iniciatives intenten capturar i emmagatzemar contingut del web perquè estigui disponible en el futur, i així preservar una part del que, altrament, es perdria.
D'altra banda, la dependència de plataformes privades agreuja el problema de la decadència digital. "Publicar dins de xarxes socials i plataformes tancades és una molt mala idea per a la preservació de contingut", adverteix Córcoles. Gairebé un 20% dels tuits desapareix de la vista pública pocs mesos després de la seva publicació. En el 60 % dels casos, això passa perquè el compte que els va publicar s'ha fet privat, ha estat suspès o eliminat. En el 40 % restant, l'autor ha esborrat el tuit, encara que el compte ha continuat actiu, segons Pew Research.
En el cas de les plataformes o formats tancats, es complica la supervivència d'aquest contingut. "És a dir, si un objecte té una única còpia en un únic servidor, el risc de perdre'l és molt més alt que si hi ha múltiples còpies en múltiples llocs. I també passa, per descomptat, que, si tenim un arxiu guardat en un cert format, i el format no està ben documentat, pot ser que sigui molt difícil poder extreure la informació que conté", exemplifica Córcoles, també investigador del grup TEKING de la UOC.
El risc d'una "memòria digital selectiva"
"Ens estem adonant, lentament i massa tard a vegades, que el que es publica a internet només roman a internet si fem els esforços necessaris. I, com a conseqüència, estem sent conscients de la necessitat de preservar aquesta memòria col·lectiva també en l'àmbit digital", adverteix Córcoles. En l'àmbit públic, hi ha alguns exemples per protegir certs continguts; la Biblioteca Nacional de España, per exemple, ja conserva els videojocs com ho fa amb altres formats culturals.
A mesura que més informació desapareix del web, sorgeix el risc d'una "memòria digital selectiva", en la qual només certs continguts es conserven mentre d' altres desapareixen sense deixar rastre. "La nostra relació amb l'entorn directe pot estar condicionada per aquesta capacitat de recuperar o de tenir coneixement sobre temes, entitats o, fins i tot, personatges, i que es perdi informació rellevant per a la societat", adverteix Martínez.
La decadència digital està transformant la manera com recordem i accedim a la informació. "Estem deixant la nostra memòria en mans d'agents que, per desconeixement o falta de consciència sobre la importància de l'arxiu digital, no estan fent la millor feina possible", conclou Córcoles. Garantir que la nostra memòria col·lectiva no es dilueixi en l'oblit dependrà dels esforços de governs, empreses i la societat en conjunt.
