La UPC es consolida com la primera universitat a l’Estat en captació de fons per projectes desenvolupats durant els cinc primers anys del programa H2020 i se situa com a cinquena entitat espanyola, per darrere de l’Agencia Estatal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Fundación Tecnalia Research & Innovation, el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i Atos Spain, segons els informes publicats el mes de maig per la Divisió de Programes de la Unió Europea del CDTI, en els quals es detallen els resultats de la participació espanyola.
D’acord amb aquests informes, la UPC ha participat en un total de 125 projectes de recerca, dels quals n’ha coordinat 39, durant el període 2014-2018 (les dades de l’informe no inclouen el programa EURATOM ni els projectes en què la UPC participa com a ‘third party’).
Entre les 20 entitats espanyoles amb més retorn econòmic continuen destacant també el BSC-CNS, que participa en 111 projectes finançats en el programa H2020 i en coordina 30, i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) –amb una la participació en 66 projectes i la coordinació de 36–, ambdós centres vinculats a la UPC i que figuren en el tercer i el desè lloc, respectivament.
UPC, BSC-CNS i ICFO, entitats destacades a l’informe
L’informe destaca les tres entitats en els ‘rànquings’ d’universitats, centres públics de recerca i associacions d’investigació més destacades en captació de fons en el programa de la Comissió Europa per a l’impuls de la recerca i la innovació. I és que la UPC encapçala el llistat d’universitats, l’ICFO el d’associacions de recerca i el BSC-CNS se situa en segon lloc en el llistat de centres públics de recerca, just darrere del CSIC.
Pel que fa a la ciència excel·lent, el primer pilar del programa H2020, l’ICFO se situa entre les deu entitats amb més subvenció per a projectes distingits en aquest àmbit amb ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC, per les sigles en anglès European Research Council), a través de les convocatòries Advanced, Consolidator i Starting Grants. En una de les línies de finançament d’aquest pilar del programa, el de la recerca en tecnologies futures i emergents (FET), tant el BSC-CNS com l’ICFO destaquen entre les cinc entitats amb major captació de fons, juntament amb el CSIC, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i la Universidad Politécnica de Madrid (UPM). Pel que fa a les infraestructures de recerca, el BSCN-CNS torna a figurar entre les entitats amb més captació de fons, juntament amb el CSIC, l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), el Centre de Regulació Geonòmica (CRG), el CIEMAT i Atos Spain.
Pel que fa a l’àmbit de lideratge industrial, el segon pilar de l’H2020, el BSC-CNS es troba entre les sis entitats amb més retorn en el programa dedicat a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ICT), juntament amb Atos, Telefónica I+D, Tecnalia, la Universitat Politècnica de València (UPV) i la UPM.
En l’àmbit dels reptes socials, el tercer pilar de l’H2020, la UPC figura entre les cinc entitats espanyoles amb més captació de fons del programa dedicat a la seguretat (SEG), al costat d’Atos, el Ministeri d’Interior, Tecnalia i Vicomtech. El BSC-CNS també destaca en l’àmbit del clima, medi ambient i matèries primes (MA) i se situa entre les quatre entitats amb major retorn, juntament amb Tecnalia, Cobre Las Cruces i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Quant a les dades per comunitats autònomes, l’informe del CDTI mostra uns excel·lents resultats per a Catalunya, que continua sent la primera comunitat autònoma en finançament procedent del programa H2020, amb un total d’un milió d’euros i que significa un 29,7 % dels fons obtinguts pel conjunt de l’Estat espanyol.
Ciència excel·lent amb participació UPC
Des de l’inici del programa, l’any 2014 i fins a l’actualitat, la UPC ha participat o participa en 173 projectes H2020, dels quals en lidera 47 i que sumen un finançament de més de 61 milions d’euros.
Per subprogrames, el finançament europeu més important durant els anys en vigor de l’H2020 s’ha aconseguit a través dels projectes en ciència excel·lent. En aquest pilar, els ajuts de l’ERC han aportat més de 12 milions d’euros, mentre que les accions Marie Sklodowska-Curie (MSC), dedicades a generar noves capacitats i innovació a partir del talent investigador, han significat un retorn per a la Universitat de més d’11 milions d’euros. La tercera font d’ingressos ha estat el programa de Tecnologies de la Informació i Comunicació (ICT), amb un retorn de més de 9 milions d’euros.
Tres exemples dels projectes en marxa
Un dels 47 projectes H2020 liderats per la UPC és el projecte ANYWHERE (EnhANcing emergencY management and response to extreme WeatHER and climate Events), coordinat per l’investigador Daniel Sempere, director del Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI) i centrat a desenvolupar una plataforma multirisc de detecció primerenca d’àmbit europeu per anticipar-se als riscos derivats de fenòmens meteorològics i climàtics extrems abans que es produeixin. La plataforma també ha de permetre millorar la gestió de resposta davant de situacions d'emergència i ajudar les poblacions exposades a evitar la pèrdua de vides humanes, l'afectació d'infraestructures i els danys econòmics derivats. Finançat amb 12 milions d’euros pel programa europeu de recerca i innovació, es va iniciar el 2016 i està previst que finalitzi el 2019.
Investigar en el disseny de nous sistemes de computació intel·ligents inspirats en el cervell humà és l’objectiu del projecte ‘CoCoUnit: An Energy-Efficient Processing Unit for Cognitive Computing’, liderat per Antonio González, investigador del Departament d’Arquitectura de Computadors de la UPC. El projecte ha estat distingit amb un Advanced Grant, la màxima distinció que atorga l’European Research Council (ERC) a projectes de recerca en la frontera del coneixement. El seu inici està previst per al proper mes de setembre i tindrà una durada de cinc anys, amb un finançament de 2,5 milions d’euros.
Xavier Escaler, investigador del Centre de Diagnòstic Industrial i Fluïdodinàmica (CDIF) de la UPC, lidera el projecte europeu ‘AFC4Hydro’, que té com a objectiu dissenyar i validar un sistema de control actiu (AFC) per a turbines hidràuliques que avaluarà en temps real la salut estructural de la turbina i en millorarà el seu rendiment. Es tracta de desenvolupar tecnologies que permetin impulsar el creixement de les noves energies renovables dins del sistema europeu de generació elèctrica integrat. El projecte AFC4Hydro, d’una durada de quatre anys, ha començat l’1 de juny i ha rebut un finançament de 4,7 milions d’euros per part de la Comissió Europea.
