La pandèmia ha accelerat l'ús de les eines digitals en la majoria dels àmbits professionals, també en el de l'educació social. En aquest camp, la digitalització s'ha convertit en un element important per treballar amb joves, perquè el que abans havia estat una opció s'ha acabat convertint, a causa de l'emergència sanitària, en una necessitat.
Un estudi interdisciplinari dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), dut a terme per investigadors del Grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans de Comunicació i Entreteniment (GAME) i del Laboratori d'Educació Social (LES) —i que forma part d'una tesi doctoral en desenvolupament en el programa d’Humanitats i Comunicació de l’Escola de Doctorat de la UOC —, acaba de posar en relleu quin és el nivell de formació en competències digitals dels professionals de l'educació social.
L'estudi, elaborat per Pedro Fernández de Castro, Eva Bretones i Jordi Solé especialistes en educació social i competències digitals de la UOC, i Víctor Sampedro, de la Universidad Rey Juan Carlos, inclou una enquesta feta entre 150 educadors socials d'Espanya (7 de cada 10, dones), que ofereix dades esclaridores sobre la situació actual. Els resultats, publicats a TECHNO REVIEW. International Technology, Science and Society Review aquest 2022, no es poden extrapolar a escala general, però posen de manifest una tendència i un patró.
Les dades mostren que la majoria de les persones enquestades són propenses a utilitzar les tecnologies i que es veuen competents en un nivell bàsic de coneixement de les eines digitals. Això inclou, per exemple, fer servir plataformes de gestió de continguts per produir publicacions multimèdia; gravar, editar i penjar contingut a plataformes digitals, o compartir i distribuir continguts a les xarxes. En canvi, admeten que tenen menys competències digitals crítiques, és a dir, menys coneixements sobre les característiques elementals dels serveis digitals, sobre l'ús que fan de les dades personals les empreses o sobre la legislació vigent relativa a internet i les tecnologies digitals, entre altres aspectes.
Formació autodidacta
Més de la meitat dels professionals, el 53,1 %, assegura haver rebut formació en aspectes digitals. Ara bé, una gran majoria reconeix que va ser de manera autodidacta. Les altres vies d'adquisició de competències han estat a través de familiars i amics, activitats professionals, sistema educatiu i acadèmies. Per als autors de l'estudi, els resultats de l'enquesta reforcen la necessitat de desenvolupar "una proposta formativa sobre tecnologies digitals adaptada als professionals de l'educació social", en la línia del que ja es fa en el grau d'Educació Social dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.
L'estudi indica que els resultats "apunten que hi ha una predisposició" entre aquests professionals "a adquirir les competències digitals necessàries per incorporar les tecnologies digitals a la pràctica professional". En realitat, quan aquests professionals incorporen les eines, ho fan perquè hi ha un ús quotidià, tant en l'àmbit personal com professional, i un esforç autodidacte. Per això, també valoren positivament la formació que reben en l'àmbit laboral.
En resum, l'estudi mostra que els professionals enquestats tenen un domini limitat de les competències digitals. Tot i que fan servir dispositius, eines i serveis tecnològics, manifesten límits a l'hora d'incorporar-los a la pràctica professional. En conseqüència, els autors de l'estudi opinen que això és "un incentiu per desenvolupar propostes formatives en tecnologies digitals en l'àmbit de l'educació social, especialment dedicades a fomentar l'acostament a la població jove i a promoure'n la participació cívica".
De fet, la hipòtesi inicial del projecte de recerca parteix del supòsit que certs usos d'internet i els mitjans digitals podrien potenciar una ciutadania activa i la participació política dels joves. En aquest sentit, els autors de l'estudi consideren necessari crear marcs i eines per entendre i fer servir críticament les TIC a través de la participació en el disseny i la implementació d'aquestes tecnologies.
L'estudi aposta per "explorar la funció i les possibilitats de l'educació social en l'ús d'internet i les tecnologies digitals entre els joves i, més específicament, en el desenvolupament de la seva competència digital per estimular una ciutadania activa".
Els resultats s'emmarquen en el projecte d'R+D "EsDigital: Educació social digital" del programa estatal de generació de coneixement i enfortiment científic i tecnològic del sistema d'R+D+I del Ministeri de Ciència i Innovació.
Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat.
