Actualizado el 19/11/2024
Actualizado el 19/11/2024
Mapa de vulnerabilitat de la costa catalanaEscrito por Redacción TNI el 12/03/2024 a las 14:42:141007
 La jornada, que es pot veure a aquest link exposa les principals conclusions dels plans proposats per a l’adaptació de ports, platges i passejos marítims. Es presenta una diagnosi actual (mapa de vulnerabilitat de la costa catalana) i una metodologia per anar actualitzant l’estimació dels riscos a la costa en les properes dècades, juntament amb una proposta de solucions viables per a la població costanera i les activitats socioeconòmiques que es desenvolupen en aquestes zones.
L’estudi, fet pel LIM i el CIIRC de l'Escola de Camins de la UPC, analitza els 44 ports adscrits a la Generalitat de Catalunya i els 31 passejos marítims representatius del litoral català (des de Llançà fins a Alcanar).
Pel que fa a l’àmbit portuari, l’estudi detecta quines instal·lacions són més susceptibles de veure’s afectades pel canvi climàtic i fa referència a la pèrdua d’operativitat de molls i embarcadors a causa de la pujada del nivell mig del mar. També es considera la variació relativa del risc en funció de la localització geogràfica de ports i platges: els ports de la meitat nord del litoral català estan més exposats a l’increment de riscos a conseqüència del canvi climàtic, degut a que en general l’onatge és més energètic en aquesta meitat nord.
Així mateix, s’han calculat els riscos d’erosió i inundació a les platges, en funció dels climes d’onatge futurs, la pujada del nivell mig del mar i la localització geogràfica de les platges analitzades. L’informe destaca especialment l’augment de risc en zones costaneres dels tres deltes catalans (de l’Ebre, del Llobregat i de la Tordera).
Pel que fa als passejos marítims, els més vulnerables són aquells que presenten una cota inferior als 2 m, juntament amb aquells amb una platja emergida al davant inferior als 15 m o en casos que el rereplatja estigui ocupada per infraestructures i no sigui acceptable l’evolució dinàmica del cordó de sorra. Tot això es presenta en platges urbanes i en platges amb forta erosió.
Es presentaran els passejos marítims amb preferència d’actuació, en funció de l’estabilitat de les platges que tenen al davant. Alguns d’aquests són els de les platges erosionades del Maresme i alguns trams més vulnerables del Garraf, el Tarragonès i el Baix Ebre.
Entre les actuacions recomanades hi ha, en primer terme, les d’emergència i a curt termini com ara la col·locació d’escullera, aportació de sorra o contenidors geotèxtils plens de sorra (geocontenidors) davant del passeig marítim, en cas de previsió d’un fort temporal.
Les accions estructurals a mitjà i llarg termini inclouen, entre d’altres, proteccions d’esculleres, botaones per reduir el risc associat a l’ultrapassament de l’aigua, paviments resistents i drenatges adequats, noves estructures, amb fondàries de cimentació més profunda, o solucions ecosostenibles per restaurar les condicions que eviten l’erosió.
En la cloenda van intervinir el vicerector de Transferència, Innovació i Emprenedoria de la UPC, Climent Molins; el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas, i el vicepresident del CIIRC, director de LIM i professor de l’Escola de Camins Agustín Sánchez-Arcilla.
El projecte s’ha finançat íntegrament a través del Fons Climàtic, que gestiona el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat. Aquest fons està dotat amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, i destina els seus recursos econòmics a projectes o actuacions de mitigació i adaptació al canvi climàtic. |
