El 28 d'octubre de 2021, precedit per nombrosos rumors que apuntaven en aquesta direcció, el conglomerat de xarxes socials denominat Facebook va passar a dir-se Meta. La idea de Zuckerberg i la seva companyia era liderar el metavers, un nou esglaó en l'era de les telecomunicacions en què el món físic i el digital s'entremesclen gràcies a eines de realitat virtual i realitat augmentada. Un any després d'aquella presentació mundial, com s'ha assentat el metavers a les nostres vides i en què canviarà el nostre futur?
Aplicació pràctica en tots els sectors econòmics
Una de les grans possibilitats que promet el metavers és gaudir de més connectivitat, en tots els sentits. Les reunions de feina per videoconferència, per exemple, una pràctica que ja és comuna a les nostres vides, "aviat es faran amb avatars i hologrames entremesclats", pronostica José Ramón Ubieto, psicoanalista, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i coautor, juntament amb Liliana Arroyo, del llibre ¿Bienvenido Metaverso? Presencia, cuerpo y avatares en la era digital. Assistirem a concerts sense sortir de casa o en què els músics seran substituïts per les seves pròpies versions hologràfiques.
Els cursos en línia o les xerrades i jornades seran molt més immersius, i podrem interactuar amb elements de l'espai dissenyats amb aquesta finalitat (pissarres digitals, gràfics, etc.). Decentraland (una de les plataformes virtuals orientades al metavers) ja va organitzar al febrer el primer casament virtual. De fet, s'espera que cada vegada siguin més freqüents, així com "els dols a través de griefbots, amb xats que inclouen el mort", pronostica Ubieto. La telesanitat, gràcies als accessoris de realitat virtual i realitat augmentada, serà molt més eficaç. També s'aplicarà a teràpies psicològiques i, per descomptat, a un terreny com l'educació.
Tot indica que el sector de les compres serà un dels primers a integrar-se a la nostra realitat. Segons Pierre Bourdin, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, aquest serà un dels grans negocis dels proveïdors del metavers. "Cada proveïdor és una espècie de porta cap al metavers. Per tant, tots buscaran que els usuaris, que són els clients potencials, entrin per la seva porta, com ocorre als centres comercials: la idea és que vagis al súper i passis davant els aparadors d'altres botigues", explica. És a dir, d'aquesta manera, el proveïdor podrà vendre o llogar espais virtuals a altres empreses sempre que el seu centre comercial sigui el més atractiu.
Una societat més connectada i més oberta a l'àmbit lúdic
El metavers, a més dels usos més pràctics, també arriba per revolucionar les relacions entre persones. És una evolució del que es fa a les xarxes socials. "Avui ja veiem com cada dia sorgeixen noves formes de presència (metavers, intel·ligència artificial, robots, xips, hologrames…) que estenen i augmenten la percepció de la nostra realitat, que ens prometen vides còmodes, fàcils, segures i sense sorpreses, i que ens permeten deixar el cos en un lloc segur i transcendir els límits d'espai-temps per submergir-nos en la nostra bombolla digital 3D immersiva", indica José Ramón Ubieto. Sexe i cites en el món virtual, jocs i entrenament físic viuran una revolució digital.
Paradoxalment, l'arribada d'aquest món híbrid entre l'àmbit físic i el digital demostrarà la importància de la presencialitat, tal com anticipa Ubieto. "El món figital afegeix l'element virtual com a complement de la corporalitat humana —juntament amb altres formes noves de presència, com la robòtica o l'hologràfica. No obstant això, no la reemplaçarà perquè ningú no vol viure en un metavers on el gust dels petons o la cervesa es poden simular, però no disposem del cos per assaborir-los", explica l'expert. La nostra percepció de la realitat augmentarà amb aquestes tecnologies, "que afavoriran la socialització, la companyia en cas de solitud no desitjada, els aprenentatges, l'entreteniment…".
Amb tot, els usuaris també buscaran el cara a cara per compensar les trobades en el món digital. "A mesura que augmenti aquesta realitat virtual, el valor de la presència, amb el misteri que sempre implica trobar-se amb altres persones, guanyarà punts", afirma Ubieto. "Ja hi ha estudis que demostren que el món digital afavoreix la rutina i el món presencial impulsa la creativitat, cosa que cal tenir en compte a les reunions de feina per videoconferència, per exemple", afegeix.
Per descomptat, no tot són flors i violes, i així ho explica Pierre Bourdin: "El que és normal és que no deixem de viure per mirar la televisió o jugar a videojocs, però algunes persones, bé perquè passen per situacions adverses, bé perquè troben un terreny favorable, poden desenvolupar addiccions que els desconnecten de la vida real i, en casos extrems, poden arribar a perjudicar la seva integritat psíquica i física, com la fatiga extrema o depressió." En aquest sentit, "a vegades, el postureig agreuja el narcisisme, ja que la realitat digital en totes les seves expressions és un veritable laboratori del jo, però la versió fake d'un mateix ens permet accedir a possibilitats impensables", afirma Ubieto.
Les persones amb problemes de timidesa o d'habilitats socials es podrien beneficiar d'aquesta nova manera de relacionar-se, però "el problema sorgeix quan la virtualitat substitueix (i no complementa) la presencialitat. Ningú no qüestiona la teva salut mental si et disfresses per carnestoltes; el problema és que no siguis conscient que es tracta d'una disfressa. Els jocs, presencials o virtuals, en què els nens es transformen en altres personatges no els converteixen en ells, sinó que més aviat els ajuden a abordar (simbòlicament) temes delicats com la mort, la sexualitat, les pèrdues o les frustracions", afegeix l'expert.
Un futur que encara pot trigar
Fa un any Mark Zuckerberg va presentar aquesta nova realitat al món, però encara queda camí per recórrer fins que s'integri a les nostres vides. Les bretxes digitals (geogràfiques, de gènere i socioeconòmiques) o el preu encara poc assequible de cascos o ulleres de realitat virtual semblen allunyar l'arribada d'aquest món híbrid. "No hem de subestimar ni sobreestimar la importància que té", diu Pierre Bourdin, que també contextualitza la rellevància del metavers i del seu ús o abús, ja que només és una eina.
"No hem d'oblidar que és una eina com el mòbil o, si mirem molt més enrere, la roda. Sí, es podia viure bé sense roda, però la invenció de la roda va impactar en la humanitat. Ara bé, el que es fa amb la roda depèn dels humans: s'utilitza tant per fer la guerra com per a la medicina", explica. Els mons virtuals ens poden allunyar de la nostra realitat física? "La presència que impliquen la corporalitat i el llenguatge no desapareixerà; es mantindrà, i, com més habitual esdevingui la part virtual, més es valorarà el que és real", reitera José Ramón Ubieto.
