Europa ha de multiplicar els seus perfils tecnològics per complir els objectius digitals de la Unió Europea per al 2030 i cobrir els 20 milions de llocs de treball que es demanaran en aquest àmbit, segons un informe de la Comissió Europea. En tots aquests llocs, els professionals hauran de comptar amb una capacitat imprescindible: saber programar. Però, a més, aquesta competència laboral cada vegada serà més demanada i útil en la majoria dels àmbits laborals, no només els digitals, segons els experts.
"Avui dia, la programació pot ser una eina molt útil en branques tan diferents com l'economia o la medicina, per posar-ne un exemple. Encara que ens podem quedar amb la idea que en qualsevol enginyeria la programació serà una eina necessària, en realitat pot tenir importància en gairebé qualsevol branca del saber", indica Carlos Casado, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
La raó és que la societat viu en un món cada vegada més dependent de la tecnologia "i, per tant, les ofertes relacionades amb la tecnologia en general i la programació en particular cada vegada són més nombroses", assenyala. "Els programes són omnipresents i depenem d'ells per a gairebé tot (gestió de collites, distribució, viatges, distribució d'aigua i electricitat, etc.), per la qual cosa la necessitat de persones que entenguin com es creen aquests programes és imprescindible".
Perfils professionals que hauran de saber programar
Segons els experts, ser capaços d'entendre com funciona la tecnologia facilita la relació que hi tenim. El professor de la UOC ho exemplifica amb un cas quotidià. "Podem fer servir un cotxe sense saber com funciona. No obstant això, amb uns petits coneixements del seu funcionament podem ser capaços de saber com canviar una roda o una bombeta, afegir aigua al dipòsit de l'eixugaparabrises o saber si les rodes estan gastades i s'han de canviar", explica. "No serem mecànics, però en portar el cotxe al mecànic podrem entendre el que ens diu i comunicar-nos-hi millor. Amb la programació passa una cosa semblant. Unes petites nocions ens ajuden a entendre millor la tecnologia i, per exemple, a entendre millor la persona que ens explica com funciona el programa que hem de fer servir a l'empresa".
Per això, com explica Carles Garrigues, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, qualsevol àmbit pot beneficiar-se dels coneixements d'una persona en programació. Però es farà encara més imprescindible en els sectors en què es requereixi treballar amb dades, perquè la manera més flexible de poder-hi treballar és "saber dir a la màquina què vols fer amb aquestes dades".
Entre aquests perfils hi ha els següents:
Perfil biomèdic: biologia, bioquímica, ciències ambientals, ciències biomèdiques, enginyeria biomèdica, bioinformàtica.
La programació bioinformàtica es dedica al desenvolupament de programes per organitzar, analitzar i visualitzar enormes quantitats de dades biològiques. Això permet, per exemple, crear arbres filogenètics per estudiar la relació evolutiva entre dues espècies, trobar regions d'ADN idèntiques (motius) en seqüències genòmiques d'organismes diferents, buscar mutacions puntuals dins d'una seqüència genòmica o fer servir algorismes genètics (inspirats en la naturalesa) per optimitzar la resolució de problemes estàndard.
Ciència i arquitectura: física, estadística, matemàtiques, química, enginyeria química, arquitectura.
Aquests perfils poden combinar fàcilment els seus coneixements matemàtics amb competències de programació per al desenvolupament d'eines que permetin obtenir, organitzar, netejar, analitzar i visualitzar dades amb l'objectiu d'extreure coneixement. Com recorda Garrigues, els estudiants o els professionals d'aquests àmbits estan liderant en molts casos els projectes vinculats a la ciència de dades en el món empresarial.
Economia i ciències socials: administració i direcció d'empreses, economia.
En aquestes branques, el món actual ja no pot entendre's només amb els mètodes tradicionals. L'ús de dades de tipologies molt diverses dona lloc a la necessitat d'utilitzar noves eines o tecnologies, i la base de totes elles és el codi. El codi és també la base de totes les eines d'intel·ligència de negoci que s'utilitzen actualment per extreure informació útil i arribar a conclusions a partir de totes les dades que es manegen en una empresa. De la mateixa manera, el processament de dades és la base de les anàlisis i les prediccions que es realitzen per a la presa de decisions estratègiques en l'àmbit de l'economia.
Disseny: continguts digitals interactius, disseny.
La comunitat d'artistes que utilitza la programació i les tecnologies d'art generatiu és cada vegada més gran. A més, l'ús de programari per al disseny o la creació d'obres permet crear grans produccions digitals amb un nivell de detall molt elevat. Gràcies a la programació, la modificació d'aquestes grans obres es tradueix en la modificació d'algunes línies de codi.
És difícil aprendre a programar?
Malgrat que en països com Finlàndia fa anys que es va incloure la programació com una matèria transversal en el pla d'estudis i els nens n'adquireixen coneixements des que comencen a anar a escola, l'opinió generalitzada és que saber programar és només terreny dels professionals tecnològics. No obstant això, en opinió de Carles Garrigues, "amb prou temps qualsevol persona pot programar. I en certa manera té lògica, perquè l'ordinador és molt simple, només hi entén de zeros i uns", explica. I afegeix que es pot començar amb operacions molt simples per anar evolucionant a programes de nivell més alt, de manera similar al que passa quan s'aprèn un idioma.
El que sí que requereix segons els experts és dedicació. "Cal assimilar uns coneixements relativament senzills, però després el que és complicat és aplicar aquests coneixements a la resolució de problemes. A programar se n'aprèn programant, per la qual cosa dedicar-hi temps és imprescindible", sosté Carlos Casado, que explica que l'ideal per començar és que algú guiï en l'aprenentatge de les instruccions bàsiques i plantegi problemes que facin que l'alumne les hagi de posar en pràctica.
Amb aquest objectiu ha nascut l'Escola de Programació de la UOC, creada perquè hi pugui accedir qualsevol persona, des de les que simplement desitgen tenir uns petits coneixements de programació fins a les que pensen en la programació com una sortida laboral. "Per això hem definit uns nivells que van incrementant la dificultat i el grau d'experiència en programació. Un dels avantatges és que es facilita que l'estudiantat vagi al seu ritme, més a poc a poc si li costa més entendre els conceptes o té poc temps, o més de pressa si té facilitat o més temps", indica Casado, i recorda que es parteix de zero, per la qual cosa no fan falta coneixements previs, més enllà d'un domini bàsic de l'ordinador.
Habilitats aliades de la programació
A més de proporcionar coneixements, aprendre a programar ajuda a fomentar el pensament computacional. Segons els educadors, es tracta d'una habilitat molt creativa perquè es tradueix en "resoldre problemes, per a la qual cosa cal saber abstreure i crear les teves solucions", assenyala Garrigues.
De fet, encara que la intel·ligència artificial (IA) pot ajudar a programar facilitant el treball, es continua necessitant el component humà per ajustar la solució proposada i corregir possibles errors.
Concretament, en programar es treballen principalment tres habilitats:
- La descomposició de problemes, en prendre un problema complex i dividir-lo en parts més petites que siguin més fàcils de resoldre.
- El pensament abstracte, en planificar la solució per al problema plantejat abans de posar-se a programar.
El pensament lògic, en relacionar els conceptes apresos amb les possibles solucions.
