El Llibre blanc de l'audiovisual de Catalunya, elaborat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) amb la col·laboració del Govern i del sector per encàrrec del Parlament, proposa un pla estratègic orientat a afavorir un desenvolupament equilibrat del sistema català de comunicació en l'entorn convergent.
Els eixos principals passen per garantir la sostenibilitat econòmica dels mitjans públics, consolidar i fer competitius els prestadors privats, enfortir les indústries culturals catalanes, augmentar la presència de la llengua catalana i aportar competitivitat davant el procés de convergència tecnològica.
El Llibre blanc ha estat presentat avui, 23 de gener, en el Parlament, en un acte en què han participat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la consellera de la Presidència, Neus Munté, i el president del CAC, Roger Loppacher.
Carme Forcadell ha destacat que el Llibre blanc va ser un encàrrec aprovat per unanimitat de tots el grups parlamentaris i ha afegit que el document serà una guia que servirà de marc per abordar el futur del sector audiovisual. "Algunes de les competències que hi estan involucrades són estatals i per això parlar del model d'Estat és inevitable", ha afirmat.
Neus Munté ha explicat que el Govern té la voluntat de signar en el primer semestre d'enguany el contracte programa amb la CCMA per al període 2017-2020 i ha expressat la seva preocupació per la davallada que ha experimentat el pressupost de la radiotelevisió pública en els darrers cinc anys. "Crec que el Llibre blanc suposa les bases per a un punt d'inflexió per al sector audiovisual. Hi ha el compromís del Govern d'aconseguir que els mitjans públics puguin fer les funcions que tenen encomanades", ha dit.
El document fa una diagnosi del sistema audiovisual català i proposa un pla estratègic de 53 actuacions, de les quals 22 tenen caràcter estructurant. Per a aquestes actuacions es concreten 135 accions o recomanacions.
El Llibre constata la reducció sostinguda que ha tingut l'aportació pública per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA). En concret, l'aportació pública a la CCMA ha passat de 334 milions d'euros el 2010 a 234 milions el 2015.
El Consell proposa equiparar l'aportació pública a la CCMA al mateix nivell que la mitjana de països europeus de dimensió similar a Catalunya. Atès que la mitjana d'aportació pública a les ràdios i televisions públiques dels estats i territoris d'Europa d'entre 5 i 10 milions d'habitants és de 50 euros per persona i any, i que en el cas de Catalunya és de 31,6 euros, el Llibre blanc proposa augmentar l'aportació a la CCMA en 18,4 euros.
Això suposaria que cal augmentar en 137 milions d'euros l'aportació de fons públics per a la CCMA. Segons la proposta, aquests 137 milions addicionals anuals s'haurien d'incorporar al pressupost de la CCMA de manera esglaonada en un període de quatre anys.
El CAC puntualitza que aquest increment de fons públic s'hauria de dedicar únicament als continguts, especialment a la ficció, així com a nous serveis de distribució, la qual cosa s'hauria de garantir amb una auditoria externa.
Pel que fa als continguts, es proposa internacionalitzar i rendibilitzar les produccions pròpies, de la mateixa manera que han fet amb èxit altres països de la mida de Catalunya. Pel que fa als nous serveis de distribució, es proposa crear una plataforma de televisió a la carta impulsada per la CCMA i oberta a altres prestadors nacionals i locals (públics i privats) i a les productores. L'objectiu de la nova plataforma és donar més presència a la producció audiovisual catalana en el mercat.
En relació amb la presència del català a la televisió, el Llibre blanc constata que la quota d'audiència de la televisió en català ha minvat paulatinament fins a situar-se en el 18,5% en català, mentre que el 81,5% restant és en castellà. El descens de l'audiència és particularment acusat en el cas del segment més jove (de 4 a 12 anys), mentre que els canals temàtics estatals han experimentat un gran creixement. És per aquest motiu que el Llibre blanc proposa reforçar el canals i els continguts adreçats als públics estratègics, com són l'infantil, el juvenil i el dels joves-adults.
El Llibre blanc proposa mesures que incentivin un augment de la programació de continguts en català a tots els prestadors que emeten a Catalunya, inclosos els estatals. L'objectiu és corregir el dèficit d'oferta existent, així com garantir el dret de la ciutadania a l'accés a continguts audiovisuals en català.
En relació amb la ràdio, el Llibre blanc constata l'existència de 127 emissores que emeten sense llicència i proposa crear una taula per lluitar contra aquest fenomen. A més, proposa mesures legislatives per poder suspendre de forma cautelar i immediata les emissions sense llicència. També demana impulsar el desenvolupament de la ràdio digital amb el consens del sector.
Pel que fa a la TDT local, el Llibre blanc assenyala que dels 96 programes planificats emeten 50 (11 públics i 39 privats), en un total de 21 demarcacions. El CAC proposa, per tant, la redacció d'un nou mapa de demarcacions que respecti la singularitat de cada territori. També proposa impulsar el servei XAL adreçat a les televisions locals i fomentar iniciatives en streaming i a la carta.
En relació amb la indústria audiovisual, el Llibre blanc proposa introduir millores en el règim fiscal, especialment en l'impost de societats i en l'IVA, per incentivar les inversions de les empreses i el consum en aquestes activitats.
En l'aspecte de la regulació audiovisual, el Llibre blanc proposa dotar Catalunya de més competències en la gestió del domini públic radioelèctric, per tal de garantir una planificació adequada a les necessitats del sector audiovisual català. Pel fa al CAC, demana avançar cap a una autoritat catalana de comunicacions. La nova autoritat, de caràcter convergent, seguint el model de l'Ofcom britànic, integraria les competències relatives als serveis audiovisuals, les comunicacions electròniques i les telecomunicacions.
Llibre blanc de l'audiovisual de Catalunya
