Robòtica assistencial: com innovar sense renunciar a la privacitat

Persones expertes procedents del món empresarial, universitari, de la recerca i de l'Administració s’han reunit avui per debatre l’impacte per a la privacitat que suposen els dispositius de robòtica assistencial que, en moltes ocasions, utilitzen la intel·ligència artificial per interactuar amb les persones. En la jornada 'Robòtica assistencial: com innovar sense renunciar a la privacitat', organitzada per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), en col·laboració amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), han analitzat les implicacions de l’ús d’aquest tipus de dispositius per a determinats drets fonamentals de les persones, com el dret a la protecció de dades o l'autonomia personal, i han coincidit en la necessitat que la defensa de la privacitat s’integri de manera conscient i des d’un origen en projectes d’innovació i desenvolupament tecnològic. La jornada, que s’ha celebrat a l’Auditori del CTTI, ha reunit una seixantena de persones.

Xavier Milà, director gerent del CTTI, i Meritxell Borràs, directora de l’APDCAT, s’han encarregat de donar la benvinguda a l'acte. Milà, ha recordat que la tecnologia i els conceptes digitals evolucionen ràpidament i que, per dotar-nos d'eines que protegeixin les dades de la ciutadania, hem d'accelerar la capacitat d'adaptar les normes existents. Per la seva banda, Borràs ha assegurat que “cal repensar noves formes d’obtenir valor de les dades sense afectar els drets” i ha reivindicat “la llibertat personal de triar sense ser manipulats”. Per això, ha animat tots els agents involucrats en el disseny de la nova societat, ja sigui directament o indirectament,  a debatre sobre les diferents formes d’integrar la tecnologia en la vida de les persones, perquè “cal avançar de la manera més segura possible”. Per a Borràs, incorporar robots en la cura de persones, algunes en situació de vulnerabilitat afegida, obre nous interrogants sobre l’impacte real en els seus drets i llibertats que cal abordar des d’un diàleg actiu entre diferents disciplines i àmbits professionals.

Persones modelades per la tecnologia

D'altra banda, Carme Torras, professora d'investigació a l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC, ha incidit sobre el fet que les persones poden ser modelades per la tecnologia. En aquest sentit, ha fet servir paraules del filòsof Robert Solomon per recordar que "les relacions que anem construint al seu torn ens modelen". Ha precisat que ell es referia a les relacions amb els pares, germans, mestres i amics, però ha afegit que "ara que interaccionem tant amb eines digitals en el dia a dia, aquestes tecnologies ja ens estan modelant i modelaran encara més les generacions futures".

Per això ha defensat que "cal pensar bé per quina mena de tecnologia ens volem deixar modelar". També ha insistit que cal formar a nivell tècnic i ètic sobre com fer bon ús de les eines digitals a tots nivells, des de primària fins als universitaris, al públic en general i, especialment, a professionals que estan desenvolupant aquests tecnologies i estudiants de mòduls i graus tecnològics que les dissenyaran en el futur.

Protecció de dades des del disseny

La sessió també ha servit per conèixer experiències que s'estan duent a terme en aquest camp i per incidir en la manera com el disseny de la tecnologia ha d’integrar la garantia del dret a la protecció de dades personals, com a mecanisme de protecció d’aquest dret i de la resta de drets que es poden veure afectats pel tractament de dades personals. La taula rodona, moderada per Santiago Farré, cap de l'Assessoria Jurídica de l'APDCAT, ha comptat amb la participació de Francesco Ferro, CEO a PAL Robotics, Lluís Anaya, director d’Innovació Digital del CTTI, i Núria Vallès, investigadora del centre de recerca IDEAI (UPC) i del l'STS-b (UAB).

Durant la seva intervenció, Ferro ha defensat que el desenvolupament de la tecnologia i la innovació de la robòtica assistencial van de la mà amb la regulació de la protecció de dades o el dret a la privacitat, i ha afirmat que aquest és un punt important que tenen en compte en el dia a dia a l’hora de crear i desenvolupar els seus productes i tecnologies. Per a Ferro, la interacció amb persones és la base de la robòtica assistencial, i cal aconseguir innovar de manera sostenible i responsable amb els usuaris, perquè aquests se sentin segurs i tranquils.

Per la seva banda, Lluís Anaya ha apuntat que en l'àmbit de la innovació “ens focalitzem molt en el que volem inventar, provar, demostrar i testejar per aconseguir coses noves que aportin valor positiu”, i que en els primers estadis disruptius es treballa en entorns molt acotats i tancats on les normes que són d’aplicació "no es tenen en compte". També ha destacat “una nova innovació disruptiva tecnològica que afecta positivament a les dades de caràcter personal”: les anomenades dades sintètiques, que realment són “inventades" però tenen una distribució i similitud social idèntica a la realitat.

Vallès ha parlat de la importància de tenir en compte les qüestions ètiques des de l'inici del procés de disseny de sistemes robòtics, i no només a posteriori, en la seva aplicació. Això suposa, per exemple, definir els principals objectius de les tecnologies de cura que s’han de desenvolupar, i garantir que responguin a les necessitats de pacients i persones cuidadores, també integrar el principi de precaució i acció mesurada, per tal d'evitar danys i minimitzar riscos al llarg de tot el procés de desenvolupament i implementació dels robots.

Impactes en els drets i llibertats

Finalment, Lorenzo Cotino, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de València i coordinador de Regulació i Drets a l'OdiseIA, ha parlat especialment dels impactes de la robòtica assistencial en els drets i llibertats de les persones. Cotino ha dit que cal qüestionar-se l'impacte d'aquests sistemes assistencials no només en els individus, sinó en la societat en el seu conjunt, i en la humanitat. També ha apuntat que la protecció de dades ofereix el camí a seguir per a un mínim impacte en els drets, i ha afegit que en aquest cas també caldrà tenir en compte la incidència del futur reglament d'intel·ligència artificial de la Unió Europea.

Noticias Relacionadas: